Girona
EL CALL JUEUEl Call de Girona és el barri jueu més ben conservat de Catalunya i un dels més notables d'Espanya. Els carrers de Cúndaro i de Sant Llorenç, d'una estretor insòlita i d'un gran desnivell, i tot el conjunt urbà que envolta el carrer de la Força són els millors vestigis de l'indret en els jueus van viure durant sis-cents anys. La comunitat de Girona, amb 300 habitants, va ser la més nombrosa de Catalunya després de la de Barcelona, i la més famosa perquè en el seu si va néixer, a la primera meitat del segler XIII, la primera Escola de Cabalistes de la península Ibèrica. LA DEVESA  La Devesa de Girona, el parc urbà més gran i frondós de Catalunya, téuna extensió de 40 ha, de les quals nou són de passeigs ombrejats. El parc compte amb més de 2.500 plàtans, híbrits de les spècies oriental i occidental, que en la seva majoria van ser plantats pels voltans de 1850 i tenen, per tant, uns 150 anys. Col-locats a molt poca distància els uns dels altres, s'han vist obligats a créixer més en llargada que en amplada i això els ha fet assolir abans d'hora alçàries pròpies del seu zenit vital. Molts d'ells tenen l'altura excepcional de 55 m.LA CATEDRAL DE GIRONA La Catedral de Girona té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 m, que és alhora la nau més ampla de  qualsevol estil llevat de la de Sant Pere de Roma que fa 25 m.Començada la construcció del temple a tres naus, la proposta de continuar-la amb una nau única va provocar la suspensió de les obres i una discussió interminent de responsables i tècnics que va durar cinquanta anys. El capítol catedralici va convocar l'any 1417 una reunió de mestres d'obres i d'experts i, després d'escoltar el seu dictamen, favorable majoritàriament a les tres naus, es va decidir per la fórmula d'una sola nau que havia de convertir la Catedral en un monument únic en la història de l'arquitectura gòtica mundial. L'ESCALINATA DE LA CATEDRAL DE GIRONA 
L'escalinata de la Catedral de Girona és la més gran de les escales de l'art barroc i una de las més singulars d'Europa per les seves característiques i per l'espai on es troba situada. Construïda el segle XVII, la seva monumentalitat escenogràfica es veu augmentada pels murs de contenció que la mantenen aïllada de les construccions laterals. Té 90 esglaons cada una i tres replans, i tota ella és envoltada per una baluastra remuntada per esferes de pedra. Al cim d'aquesta presència volumètrica espectacular, s'hi alça la façana barroca de la Seu, que és tinguda per l'obra més bella de l'arquitectura barroca catalana. TRESORS DE LA CATEDRAL: EL TAPÍSEl Tapís de la Creació que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona és un brodat del segle XI o de començament del XII, únic en el seu gènere i la peça més important de totes les de l'art tèxtil romànic que es conserven al món. De 12 m quadrats de superfície brodada amb llanes de colors, té una justificada fama universal i atrau constantment l'atenció dels estudiosos per la misteriosa riquesa del seu contingut temàtic i iconogràfic. Presenta una vasta simfonia sobre la creació del món i  l'estada de l'home al Paradís, i una corona còsmica en la qual els elements de la Naturalesa encerclen la figura central de Crist. MUSEU D'ART DE GIRONA: TAULA DE VITRALLER Al Museu d'Art de Girona es pot contemplar una peça del segle XIV descoberta fa poc i que és l'unica Taula de Vitraller coneguda fins avui en tot el món. Gràcies a ella es pot tenir una prova material del procés de realització dels vitralls gòtics, fins ara només conegut a través dels llibres de l'època. A la taula de fusta, s'hi feien amb un punxó i amb pigments els dibuixos que després havien de contenir els vidres, prèviament tallats i després muntats i soldats amb plom sobre la pròpia taula. Per acabar, el pont romànic sobre el riu Fluvià, com a vestigi dels grans comptats que juntament amb els de Barcelona, Ripoll i el Bisbat de Girona, van iniciar la nacionalitat catalana. No només pels monuments es te que valorar Besalú, sino també per l'aire medieval que ofereixen els seus carrers plens de records. |